CATALUNYA Sí 

EN LA NOVA FASE DEL PROCÉS D’AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA

Programa i equip de la nova Junta Directiva de CATALUNYA Sí.

 

16 de juny de 2020

 

A) La missió de CatSí

 

  • Definició fundacional: “Els fins de l’associació són aglutinar una majoria social de representants de la societat civil (...) per fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’alliberament nacional, així com també la promoció i defensa de la llengua catalana”. A tal efecte es proposa “articular un ampli moviment de representants socials en favor del dret de la societat catalana a decidir lliurament el seu futur obrint un procés de diàleg i col·laboració amb totes aquelles altres associacions i formacions polítiques que tinguin finalitats comunes”.

  • El triangle articulat pel partit, la fundació i l’associació: Dins l’espai progressista sobiranista les altres dues entitats o organitzacions amb les que compartim de forma més clara plantejaments ideològics i cultura política són la Fundació Irla i Esquerra Republicana de Catalunya. La nostra feina hauria de tendir a evitar la redundància, cercant la complementarietat. Partit, fundació i associació tenen objectius específics i formes de treballar diferents, però es poden reforçar mútuament definint espais de cooperació, diàleg i complementarietat.

  • CatSí com espai de debat estratègic i sectorial: cal treure’n profit de l’avantatge que suposa que CatSí no està pressionada pels moviments de recorregut estrictament tàctic que massa sovint caracteritzen el dia a dia polític. Aquesta circumstància ens per met impulsar debats de contingut estratègic. Tant de caràcter general, com de caràcter sectorial.

  • CatSí com espai de coordinació i de diàleg amb d’altres entitats, associacions i formacions polítiques del moviment progressista en favor de l’autodeterminació: el fet de no participar directament en el dia a dia de la política partidista i la flexibilitat derivada de la definició de CatSí com associació permet teixir espais de complicitat i diàleg amb una varietat molt àmplia d’entitats, associacions, moviments socials, sindicats o formacions polítiques.

  • CatSí com espai d’articulació de l’espai sobiranista i progressista que vagi mes enllà de l’entorn estricte d’Esquerra Republicana de Catalunya: Les noves formes de vida, de comunicació i de relacions social pròpies de la societat de la informació afavoreixen formes molt diferents i personalitzades de participació i compromís polític. CatSí pot ajudar a ampliar i articular l’entorn cívic i intel·lectual que es mou al voltant dels principis generals del sobiranisme progressista i transformador.

 

B) L’escenari obert després d’octubre del 17 i la Covid-19

 

  • El balanç del procés polític dels anys 2012/2017 i la nova agenda política: el conflicte polític que va culminar amb els fets d’octubre del 2017 va acabar amb una mena d’empat entre els poders de l’Estat i el sobiranisme català. La reivindicació del dret a l’autodeterminació manté plenament la seva vigència, però el preu pagat per la política catalana en forma de repressió (presó, exili...) ha estat molt alt. A mitjà i llarg termini no hi pot haver cap sortida que no sigui democràtica. Donada aquesta situació, cada dia pren més força la idea de que cal treballar per tal de fer possible un “desbordament democràtic” que faci inevitable el referèndum. Aquest horitzó situa la missió original de CatSí en el centre del debat polític de la nova etapa del procés d’autodeterminació de Catalunya.

  • El nou escenari. De la “guerra de moviment” a la “guerra de posicions”: Sense consolidar àmplies majories a favor del dret a l’autodeterminació i majories folgades i sostingudes a favor de la independència, no serà possible exercir el dret a l’autodeterminació de manera efectiva. Cal avançar i consolidar posicions.

  • La lluita per l’hegemonia i el reforçament de les majories socials en favor de l’autodeterminació: en aquest context de lluita per l’hegemonia i reforçament de majories socials, el front de la cultura i la comunicació adquireix una rellevància renovada.

  • La centralitat del pensament estratègic: Sense pensament estratègic els moviments tàctics no tenen sentit constructiu. Cal que CatSí contribueixi a la definició estratègica del projecte d’emancipació social i nacional sense el llast d’haver de gestionar les escaramusses tàctiques que sovint afecten la política institucional.

  • El covid-19 i l’acceleració del canvi de paradigma: l’emergència social provocada per la pandèmia del coronavirus ha tibat al límit totes les costures dels serveis públics bàsics i està sotmetent a un rigorós examen el sistema polític i cultural-comunicatiu. Una barreja de trencament excepcional de la normalitat i de consciència de la caducitat de les polítiques públiques està generant una necessitat de redefinició ampliada de l’espai públic i d’impuls de nous projectes col·lectius basats en polítiques més participatives i valors més solidaris. En aquest context, es pot obrir un espai favorable per a nous plantejaments a l’hora de gestionar les empreses, les entitats socials i els poders públics. La ciència, la innovació i les noves tecnologies poden tenir una gran oportunitat de transformar molts aspectes de la realitat tal i com els hem conegut fins ara.

  • Cap a un “nou contracte social”: Només partint de la cultura, l’educació, la innovació i la política serà possible redefinir la concepció de la vida col·lectiva i el model econòmic i social. Sense un canvi de perspectiva no serà possible alterar l’ordre de les prioritats a l’hora de definir les polítiques públiques. Urgeix repensar la societat des de la cultura, sense sotmetre la política al dictat d’unes sacralitzades lleis econòmiques amb més contingut ideològic que evidències empíriques. Per primera vegada en molts anys, sembla possible substituir la ideologia neoliberal per un nou paradigma de progrés humà. En el cas de Catalunya, avui encara és més evident que emancipació social i emancipació nacional són les dues cares de la mateixa moneda. I també que ens cal avançar cap un “nou contracte social” que permeti aprofundir en la cultura democràtica, que reforci els serveis públics i les xarxes de protecció social, aposti per l’educació i la cultura, acceleri la transició ecològica i actualitzi el mercat laboral.

 

 

C) Objectius i prioritats de CatSí en aquesta nova etapa

 

Proposem que en aquesta nova etapa de Catalunya Si, el treball de l’associació es centri de forma preferent en la consecució o aprofundiment dels següents objectius:

 

  1. Actualització de la declaració de principis: en els darrers mesos s’ha estat treballant en un document que actualitza i desenvolupa la declaració de principis de CatSí. Ens proposem accelerar i ampliar el debat per tal de poder aprovar aquest nou document de declaració de principis en els propers mesos.

  2. Estratègia de creixement: paral·lelament, seguirem una estratègia orientada a fer possibles noves incorporacions que augmentin la capil·laritat social i territorial de CatSí i que reforcin la feina de debat i diàleg social promoguda per la nostra associació.

  3. Estratègia comunicativa interna i externa: per tal d’avançar en els objectius de l’associació, també ens proposem reforçar l’estratègia comunicativa de CatSí. En la societat de la informació, les comunicacions electròniques en xarxa ja han esdevingut un suport bàsic de totes les formes de socialització. Les interaccions comunicatives són la “infraestructura” de les interaccions socials. Per això cal entendre les nostres estratègies comunicatives en una doble dimensió: com interacció interna, per estimular i reforçar el treball de CatSí; i com interacció amb la societat, per potenciar la nostra visibilitat i afavorir el diàleg social en totes les seves dimensions.

  4. Definició de cinc àmbits temàtics de treball: A) Qualitat democràtica i igualtat de gènere. En aquest àmbit, treballarem en la regeneració democràtica i l’aprofundiment de la qualitat de les formes de participació, representació i gestió política. Un aspecte bàsic és la lluita contra totes les discriminacions de gènere, assumint com a objectius prioritaris l’apoderament de la ciutadania i  l’enfortiment de l’espai públic;  B) Llengua, cultura, comunicació. En contrast amb el que va passar en els anys de sortida del franquisme (Congrés de Cultura Catalana...), una de les paradoxes més sorprenents del procés polític viscut entre el 2012 i el 2017 ha estat l’eclipsament dels debats a l’entorn de la llengua, la cultura i la comunicació. Ens proposem contribuir a revertir aquest fet procurant situar la cultura en el centre dels debats públics;  C)  Ciència, tecnologia, societat, innovació i futur. Aquest àmbit temàtic promourà el debat sobre l’estat i el futur de la ciència i de la tecnologia, els impactes dels nous descobriments sobre la societat, l’emergència de forces innovadores, i els escenaris de futur. La visió prospectiva és necessària per a aconseguir que els canvis que es vagin produint trobin el teixit social català suficientment preparat per a afrontar cada nou repte. Aquest objectiu només es pot aconseguir a partir d’una educació universal de primer nivell i unes universitats i centres de recerca que se situïn en els llocs principals de docència i investigació. Aquesta fita requereix avançar cap un model educatiu inclusiu, que permeti avançar cap a la societat de l’aprenentatge; D) Model econòmic i transició ecològica. Aquest àmbit treballarà en el desplaçament de l’economia especulativa en favor de l’economia productiva que incorpora valor afegit, en el marc d’un nou impuls a la transició ecològica. I, complementàriament, en l’impuls  d’una regulació del mercat del treball que atengui a les noves realitats laborals (com el teletreball o el nombre creixent de professionals autònoms), garanteixi la defensa dels drets dels treballadors i, alhora, estimuli la innovació, la qualitat i la competitivitat; E) Catalunya i el món. En aquest àmbit es promourà el debat i la reflexió sobre el lloc i el paper de Catalunya i Barcelona en nou ordre geopolític que s’està configurant. Cal treballar en la línia de caracteritzar la dimensió internacional de Catalunya, partint d’una necessària voluntat de lideratge en la regió mediterrània, entesa com el punt de trobada d’Europa, Àsia i Àfrica.

  5. Calendari d’activitats: Definir un calendari estable i regular de trobades/debats mensuals. Aquests debats es mouran, preferentment, al voltant dels cinc àmbits temàtics definits en aquest document, i comptaran amb la participació d’un figura convidada que farà la presentació del tema escollit. Aquest calendari no exclou d’altres trobades i seminaris sectorials o territorials.

  6. Aprofundir en la interrelació amb la Fundació Irla i ERC: Tal i com ja hem apuntat, Esquerra Republicana de Catalunya, la Fundació Irla i Catalunya Si tenen objectius específics i formes de treballar diferents. Precisament per això, es poden reforçar mútuament, definint espais de cooperació, diàleg i complementarietat.

  7. Definició d’un marc estable de relacions amb organitzacions, fundacions, associacions, formacions polítiques: Com més va més, urgeix l’establiment de marcs estables de relacions entre el ric teixit associatiu sobiranista i progressista per tal de tendir ponts de diàleg i promoure la construcció de la unitat civil de la societat catalana. CatSí pretén jugar un paper actiu en aquest escenari de diàlegs creuats.

 

D) L’equip. Proposta de Junta Directiva:

Presidència: Enric Marín i Otto. Doctor en Ciències de la Informació per la UAB. Sóc professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i investigador adscrit a l’Institut de la Comunicació de la UAB (InCom). Vaig ser degà de la facultat de Ciències de la Comunicació (1991-1995), Secretari General de la UAB (1998-2002), Secretari de Comunicació de la Generalitat (2004-2006) i President de la CCMA (2010-2012). Twitter @EMarinOtto.

 

Vicepresidència: Carme Arenas. Llicenciada en Història de l’Art i en Filologia Catalana. Catedràtica de literatura, traductora i editora. He estat secretària general de l’AELC, i presidenta de Linguapax Internacional i del PEN Català.

 

Tresoreria: Jordi Marí. Llicenciat en Economia, i especialitzat en gestió d’entitats d’economia social i empreses d’inserció. He estat director i també president de FETS, finançament ètic i solidari; coordinador del Grup Cultura 03; delegat a Catalunya de la cooperativa IesMed. També he estat president de Fiare Catalunya, la banca ètica. Actualment sóc el gerent del Festival Cruïlla.

 

Secretaria: Núria Clotet Agut. Llicenciada en Ciències de la Comunicació i diplomada en Educació Social. He combinat les dues professions al llarg dels anys i alhora he estat vinculada amb el món del voluntariat i dels moviments socials. Especialitzada en Igualtat i Gènere, actualment faig d’assessora política al grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

Vocalies:

 

Roger Buch. Doctor en Ciència política per la UAB i professor a la Facultat d’Educació Social i Treball Social URL, actualment en excedència. He escrit i opinat sobre història de l'independentisme, anàlisi electoral, associacionisme, participació ciutadana i, darrerament, sobre qualitat democràtica i integritat pública. He estat dirigent de la Plataforma per la Llengua i d'Òmnium cultural. Twitter @rogerbuch.

 

Joan Capdevila. Llicenciat de Veterinària (UNEX). Màster en Administració Pimes – ADCV (UAB). Programa de Liderazgo en Políticas de Emprendimiento, Deusto BS. Diputat a Corts de la XI ,  XII, XIII i XIV legislatures. Portaveu del grup d’ERC a les comissions d'Economia, Transició Ecològica i Indústria, Comerç i Turisme (president). Casat i pare d’una filla i d’un fill.

 

Rita Marzoa. Llicenciada en Ciències de la Informació a la UAB. Amb una llarga trajectòria en la radiodifusió en català (Catalunya Ràdio, Ona Catalana...), vaig conduir el

programa Solidaris, divulgador de la cooperació al desenvolupament i la realitat del tercer sector social a Catalunya. Membre del Consell de govern de la CCMA, des del 2015. Vaig ser cofundadora i presidenta durant 2 mandats del Grup de Periodistes Ramon Barnils. També vaig formar part durant 2 mandats de la junta nacional d’Òmnium Cultural presidida per la Muriel Casals. Mare del Pol.

 

Ada Parellada. Els meus orígens familiars estan lligats a la restauració. El meu germà Ramon Parellada regenta la Fonda Europa de Granollers i el restaurant Senyor Parellada de Barcelona; i la meva germana Teresa Parellada, Can Ribas. Amb 25 anys, vaig obrir el restaurant Semproniana, imparteixo tallers de cuina i sóc molt activa en la difusió d'una alimentació saludable. He publicat diversos llibres de receptes i també sóc autora de la novel·la Sal de vainilla (2012). L’any 2016 vaig ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la meva trajectòria en el món de la restauració.

Santiago Ramentol Massana. Doctor en Ciències de la Comunicació i periodista. Professor honorari de la UAB. La meva tasca acadèmica gira al voltant de la Comunicació de la Ciència i la Tecnologia, l’anàlisi dels avenços científic-tecnològics i el seu impacte en la societat del futur.

He estat director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya, i president de la comissió del Pla de trànsit de l’analògic al digital. Fou conseller del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, president del Consell de Redacció de Quaderns del CAC. President d’IQUA, l’agència estatal de qualitat d’internet. Amb dilatat recorregut en el camp del periodisme, també he estat conseller i secretari general del Consell de la Informació de Catalunya.

 

Joan Solé Camardons. Llicenciat en Geografia i Història, sociolingüista, estudis superiors de Planificació i Serveis Lingüístics. (UB) i Màster de Tècniques d’Investigació Social Aplicada (TISA) de la UB i de la UAB. Premi “Modest Reixach” 2013 de sociolingüística, autor de més de 40 articles i capítols de temàtica sociolingüística o metodològica. Membre de l’Associació Catalana de Sociologia i de la Societat Catalana de Sociolingüística. Coordinador tècnic de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Població. Professor dels Cursos català per a adults (CCA) i coordinador al Baix Llobregat i posteriorment a tot Catalunya (1982-1987). Ponent de la Secció d'Història de l'Ateneu Barcelonès (2015-2020) i fundador i coordinador de la Tertúlia d’Amics de la Història. També he estat membre del Secretariat de l'Assemblea Nacional de Catalunya (2012-2015), i membre de Catalunya Sí i de la Junta CatSí 2016-2020.

 

Carme Teixidó Lores. Vaig néixer a Badalona i actualment visc al Maresme, visc en parella i tinc un fill. Tinc una gestoria (AOM Serveis, scp). Políticament, em considero una activista. L’any 2010 vaig participar en la creació d’Ara o Mai, una associació que demanava una candidatura unitària per aconseguir majoria parlamentaria independentista. També vaig participar en la creació de la Plataforma Catalunya Diu Prou i de Sobirania Fiscal . Des de Catdiuprou també vam donar suport jurídic a Novullpagar i a diferents denúncies sobre Catalanofòbia. Vaig participar en la creació de l’Assemblea Nacional Catalana.

Aportacions voluntàries al nostre compte de la BANCA ÈTICA FIARE: IBAN ES17 1550 0001 2600 0474 1427

© 2017 - Associació Catalunya Sí - Tots els Drets Reservats - All Rights Reserved