Més cultura, més audiovisual, més català


Més cultura, més audiovisual, més català. Recrear el país des de la cultura i la comunicació.

Catalunya Sí - entitat republicana que treballa des de la societat civil per assolir el dret a decidir, la justícia social i les llibertats nacionals- va organitzar el dia 5 de juliol de 2021, un acte públic amb la participació de tres ponents i experts, l’escriptor Màrius Serra, la filòsofa Núria Sara Mira i l’editor i periodista Eduard Voltas,; i les conselleres de Cultura, Natàlia Garriga i de la Presidència Laura Vilagrà. L’objectiu era debatre el triple repte de la propera dècada: com recrear el país des de la cultura, la llengua i la comunicació, ara amb més audiovisual, més català i més cultura en un sentit més transversal.


El president de Catalunya Sí, Enric Marin, va explicar que ens cal un nou impuls cultural, amb més català, més cultura i més indústria audiovisual. La revolució digital ha introduït en els darrers 10 anys, més canvis en la cultura i en el consum cultural que no pas en els últims 30 anys. El 5G suposarà un canvi estructural que hem d’agafar-lo des de les institucions i des de la ciutadania, si no volem desaparèixer com a país. Citant Montserrat Roig va dir que “la política cultural és la més revolucionària de les polítiques”.


El primer dels ponents a intervenir, Màrius Serra, va desgranar les baules del que volia introduir, a través de la indústria del llibre i de la cultura literària. En aquest sentit va parlar de la primera baula que són els autors, en general, amb un balanç molt positiu, sobretot pel que fa a la narrativa i a la poesia. Més fluix en el cas del llibre d’assaig, sovint només en castellà malgrat que molts autors són catalanoparlants. Aquí, el paper de les administracions hauria de ser el d’escenògraf i publicista, mai de guionista. Va parlar de la tasca de l’Institut Ramon Llull, que va qualificar de bon model, no intervencionista. En la segona baula va parlar dels traductors i lingüistes, que creu que no haurien de ser actors secundaris. El seu paper és molt important per a garantir la qualitat de la llengua. Haurien de tenir més suport institucional i professional. A la tercera baula, els editors, el quals en el moment fundacional dels anys 70 i 80 van tenir un paper destacat, especialment les petites editorials, que ara podem trobar com a grans o dins de les grans. Sembla que hi ha una segona onada de nous (petits) editors per aquesta nova refundació. La quarta baula són les llibreries, que després d’una profunda crisi, ara les noves llibreries són espais de cultura amb un projecte cultural darrera, més enllà del consum. La millor campanya és fer entrar la gent a les llibreries. La cinquena baula “els premis” i la intermediació del llibre amb la societat, és un model obsolet. No funciona. Caldria introduir aspectes qualitatius. A parer seu, però, el prestigi s’ha d’expendre de manera qualitativa, no pas només quantitativa. La sisena baula podria ser el paper de la lectura i dels llibres a l’ensenyament. Caldria revisar, el paper de l’escola i també el de la universitat pel que fa al llibre en català. Finalment, com a eix central, va denunciar que com a societat hem perdut la motivació extra de parlar en català. Segurament caldrà revisar el concepte de normalització. El català no pot ser només un recurs instrumental. També va reivindicar el nom i el concepte de Catalanofonia que propugna el professor Miquel Àngel Pradilla. També hi veu motius esperança en els nomenaments de Francesc Xavier Vila nou secretari de Política Lingüística i de Francesc Serés a l’Institut Ramon Llull. I en acabar preguntà a l’audiència quina seria la nova temàtica després de la sobredosi de procés i d’identitat?


Núria Sara Miras, professora de filosofia moral de la UB va demanar una major implicació de la universitat en la creació de continguts i desdibuixar les línies que separen els àmbits de la ciència i els de la cultura; i la que separa alta i baixa cultura, i sobretot va voler subratllar la importància de considerar també cultura, la ciència que es fa a les universitats. Núria Sara Mira va subratllar també la visió de gènere en la refundació del tema tractat i acabar amb la infrarepresentació i estereotipització que pateixen les dones i la classe social més baixa.

Eduard Voltas, de la seva banda, va ser l’encarregat de parlar del present i la seva particular visió del futur de l’àudiovisual, tant públic com privat. Va recordar com el Govern de la Generalitat va crear TV3 en dos anys, del 1981 en que el Parlament encarrega la seva creació al govern, i el 1983 que es posen en marxa TV3 i Catalunya Ràdio. “Un veritable portaavions –va dir-, d’on sortien naus amb diferents objectius: la compra de drets esportius, l’atenció a la població infantil, la creació de la informació de qualitat i un avió que nodria les productores" Per a això calia tres condicions: visió, determinació i valentia. Avui el portaavions ha quedat desfasat, s’ha fet vell. I cal repensar-lo, dotar-lo, i tornar a fer allò que es va fer ara fa gairebé 40 anys. S’ha de redissenyar i cal anar a buscar el públic jove allà on és. La primera prioritat ha de ser canviar la Corporació a parer seu. Però també caldrà incidir en el teixit industrial. No és possible un audiovisual en català i de qualitat si no hi ha un sector audiovisual potent, també en altres llengües.

Després d’escoltar els ponents, va ser el moment per a que les conselleres de Cultura i de la Presidència, valoressin allò que s’havia escoltat i poguessin dibuixar algunes propostes de legislatura.


La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va voler subratllar l’aposta per la dignificació i promoció de la llengua aquesta legislatura, va recordar que durant la dita transició hi havia tres objectius lingüístics: estendre el coneixement del català a tota la població, estendre l’ús del català a tots els àmbits i fer del català una eina integració social: “Avui encara no hem assolit aquests tres reptes i en algun cas, fins i tot hem retrocedit com per exemple, la nul·la o escassa presència del català en el camp de la justícia i també en l’audiovisual. Per tant, el Govern proposa un gran debat constructiu amb un Pla Nacional per la Llengua amb la participació activa de tots els agents polítics i socials. Aquest Pla serà una de les primeres tasques encarregades a Francesc Xavier Vila el nou secretari de Política Lingüística.”


També va situar un dels fronts a lluitar en el debat sobre l’avantprojecte de Llei de comunicació audiovisual de l’Estat, que obliga les plataformes a protegir el sector espanyol i la seva llengua, però no inclou el català. Si s’aprovés, estaríem molt pitjor del que estem ara. Es pot avançar progressivament, fins a doblar el pressupost de Cultura en tres anys, de 300 a 600 milions d’euros, i va assenyalar el projecte del Hub Audiovisual, a finançar amb els fons Next Generation de la UE, com a fonamental. Hi ha més de 2.000 empreses, 2.000 milions d’euros de facturació i 14.000 persones que treballen al sector. El talent, però està marxant. No tenim les condicions tècniques i les plataformes que s’estan instal·lant a Madrid. El Hub, pot convertir Catalunya en el referent del sud d’Europa en audiovisual. Un altre objectiu ha de ser la millora de l’ensenyament artístic i l’ocupació de l’espai públic, les places i els carrers del país com a escenaris habituals de cultura. També va fer una referència a la col·laboració entre institucions i a la mancomunitat cultural de totes les terres de llengua catalana.


La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, vaticina que el camí serà lent, i que tocarà refundar-nos des del punt de vista institucional i cultural. Posant d’exemple les seves filles, va dir que “hem d,entendre que els infants ja es fan els seus continguts per al seu entorn més proper, amb el seu llenguatge i sobre els temes que els interessen. Ara l’important és que ho puguin fer amb naturalitat també en català quan siguin adolescents. La Corporació ha renovar els seus càrrecs i aconseguir una estabilitat financera per potenciar la transformació de l’àudiovisual i ser la punta de llança de l’empoderament de la llengua. Un repte majúscul, però possible.”